Com va començar la miopia? D'Aristòtil a l'epidèmia actual

Si veus borrós de lluny, formes part d'un club molt antic. Cap a l'any 350 aC, Aristòtil va deixar escrit un perfil gens modern però perfectament recognoscible: persones que entretancaven els ulls per distingir els objectes distants. Els grecs les anomenaven myops — de myein (tancar) i ops (ull), «els que miren amb l'ull entretancat». D'aquí ve, exactament, la paraula miopia.

Durant molts segles va ser una molèstia minoritària, gairebé un ofici: escribes, filòsofs, brodadors i orfebres, gent que passava la vida amb el nas a punt de tocar el paper. Al camp, al mar o a la guerra, veure bé de lluny era una qüestió pràctica de supervivència, i la miopia no hi era gens comuna.

Primer van arribar les ulleres… però no per als miopes

Les primeres ulleres documentades neixen cap al 1286, probablement a Pisa, i no eren per a miopes: eren lents convexes, bombades, pensades per a la vista cansada dels grans lectors de l'època. És un detall que avui sorprèn: l'òptica va començar arreglant la visió de prop, no la de lluny.

Per a les lents còncaves —les que corregeixen la miopia— cal esperar encara un parell de segles. El filòsof Nicolau de Cusa les descriu cap al 1451, tallades en beril, i al segle XVI ja eren habituals entre els erudits europeus. El papa Lleó X, un míope il·lustre, feia servir una lent còncava per anar de caça: probablement el primer usuari «esportiu» de la història de l'òptica.

1604: Kepler troba el secret de l'ull

El salt científic arriba amb l'astrònom Johannes Kepler, que el 1604 explica per primera vegada com funciona l'ull: la llum entra per la pupil·la, les lents internes la concentren i la imatge es projecta nítida a la retina, com en una càmera fosca. D'aquí en surt tot: la miopia és, senzillament, un ull que enfoca la imatge davant de la retina en lloc de fer-ho exactament a sobre.

El 1864, el metge holandès Franciscus Donders ordena científicament els «defectes de refracció» —miopia, hipermetropia, astigmatisme— i posa les bases de la revisió visual moderna, la mateixa que fem avui al nostre gabinet de Cardedeu.

De raresa a epidèmia: el segle que ho va canviar tot

Fins ben entrat el segle XX, la miopia afectava una minoria de la població. Tres onades la van convertir en epidemia global: l'escolarització massiva (anys enteros de lectura i feina de prop), la vida interior (menys llum natural, més quatre parets) i, des del 2007, les pantalles de butxaca.

El cas extrem és l'Àsia de l'Est i el Sud-est: a ciutats de Corea del Sud, Taiwan, Singapur o la Xina urbana, entre el 80% i el 96% dels joves adults ja són miopes. A Europa i Amèrica del Nord ens situem entre el 40% i el 50% dels joves. I Europa Occidental —Espanya inclosa— creix a bon ritme, sobretot en edat escolar.

L'evolució en xifres: cap a un 2050 amb mig planeta míope

L'estudi de referència és el de Holden i col·laboradors (2016, revista Ophthalmology i Brien Holden Vision Institute): va creuar centenars d'estudis d'arreu del món i va projectar l'evolució fins al 2050. El resultat va fer el tomb de mitjans — i amb raó: d'1.406 milions de miopes l'any 2000 (el 22,9% de la humanitat) es passaria a uns 4.800 milions el 2050, pràcticament la meitat del planeta.

I el més seriós no és la quantitat, sinó la intensitat: la miopia alta també es dispara, i és la que comporta risc real de glaucoma, despreniment de retina i degeneració macular. És la gran diferència entre «portar ulleres» i «tenir un problema de salut visual».

Aquest gràfic interactiu resumeix l'estudi; toca els punts per veure les xifres exactes:

Per què ara? El pati de l'escola hi té molt a dir

La ciència té bastant clar el mecanisme: l'ull creix segons la llum que rep. La llum natural —fins i tot a l'ombra, en un dia gris— és milers de luxos més intensa que qualsevol saló ben il·luminat, i estimula la dopamina de la retina, que frena el creixement excessiu del globus ocular. Traducció: jugar fora és protecció, literalment.

• 1Poques hores a l'aire lliure: menys dopamina retinal, l'ull creix més del compte.
• 2Molt treball de prop continuat: mòbil, tablet i lectures llargues sense descans.
• 3Generació confinament: diversos estudis van detectar un salt de miopia infantil als nens que van viure el 2020 tancats a casa amb pantalles.

I això, què vol dir per a casa nostra?

Que la miopia no és només genètica ni «un mal menor»: és un fet de salut pública que es pot frenar si actuem aviat. Les eines són senzilles —dues hores d'exterior al dia, descansos visuals cada vint minuts, bona il·luminació— i funcionen millor com més aviat s'adopten. I si la miopia ja hi és, avui disposem de dissenys de lents i contactologia de control específics per frenar-ne la progressió en infants i adolescents: no és el mateix graduar que controlar.