Cataractes: símptomes, per què surten i quan toca operar
25 d’agost del 2026 · 4 min de lectura
El cristal·lí que s'ennuvola
La cataracta no és una capa que creix sobre l'ull (el mite extendut): és el cristal·lí, la lent natural que portes dins des del naixement, que va perdent transparència com un vidre de dutxa que s'embruta amb els anys.
És la principal causa de pèrdua de visió tractable al món i, en algun grau, tots la desenvoluparem si visquem prou anys.
Com ho nota qui la té
- Un vel fino sobre tot: nítid però rentat, com a través d'un tisú.
- Colors apagats, groguencs (el blau costa de diferenciar).
- Els fars del cotxe t'aclaparen de nit: enlluernament i estrelles de llum.
- La graduació canvia sovint (l'ull intenta compensar el nubol).
- Visió doble amb un sol ull obert, en algun cas.
Què l'accelera (i què pots controlar)
L'edat mana, pero hi ha acceleradors: radiació UV acumulada (aquelles ulleres de sol de la infantesa sí que comptaven), diabetis, tabac, corticoides en ús crònic i traumatismes oculars. Algunes persones les desenvolupen als 50; d'altres, als 85.
Cap colíriu ni suplement dissol una cataracta formada: si et venen una ampolla miraculosa, desconfia.
L'única solució real: cirurgia de 15 minuts
La cirurgia de cataracta (facoemulsificació) treu el cristal·lí ennuvolat i posa una lent intraocular transparent al seu lloc. És una de les intervencions més segures i satisfactòries de la medicina: anestèsia en gotes, sense punts, i la majoria nota l'endemà un salt de nitidesa i color que fa anys que no tenia.
La indicació no és una cifra: és la qualitat de vida —«el nubol m'impossibilita...» conduir, llegir, cosir. La decisió sempre és compartida amb l'oftalmòleg. L'òptica fa el seguiment: detecta la cataracta, deriva i ajusta la millora final de la graduació un cop operat.
